Preguntes freqüents


Per què us oposeu a la reurbanització d’una zona que estava pràcticament abandonada?

No ens oposem, en SMLH Cosme Toda, considerem que cal reurbanitzar la zona, però s’ha de fer d’una manera sostenible, que garanteixi el benestar dels seus veïns. 1432 habitatges en 32 blocs, ens sembla desproporcionat per a aquest àrea. Atès que a cada habitatge hi habitaran una mitjana de 3 a 4 persones, la zona de l’antiga fàbrica i la dels horts de l’ AV Josep Tarradellas (que sumats tenen una superfície inferior a 0’07 km2) es veuria sobrepoblada amb 4700 nous veïns.


I si construeixen nous pisos, no reactivarà la zona amb més comerç i més ocupació?

La tendència, tristament, en els últims anys és la de la imposició de franquícies de grans marques que s’estan menjant al comerç local de proximitat que no pot fer front als elevats lloguers que es demanen en els locals de les noves promocions. Això en gran mesura és fruit de la gentrificació que no només afecta Barcelona, sinó que ho fa ja també a l’Hospitalet, que veu com molts dels seus veïns no poden pagar els seus lloguers. Noves promocions de pisos de preus desorbitats (com ho serà la de la constructora Stonweg a la zona de Cosme Toda) no fan sinó contribuir a agreujar el problema i fer més gran la bretxa social en els nostres barris.

D’altra banda un augment de la població implica un augment també en l’oferta de treballadors, tenint en compte que la demanda de llocs de treball és limitada, no creiem que garanteixi l’ocupació sinó tot el contrari.


A què us referiu quan dieu que demaneu una reurbanització sostenible?

Quan parlem de sostenibilitat, parlem d’una gestió del sòl responsable i de la importància social i ecològica que suposa aquest aspecte.

Una reurbanització sostenible, ha d’haver estat fruit d’una planificació a llarg termini que contempli els aspectes econòmics, socials i mediambientals en la zona a urbanitzar:

Sostenibilitat econòmica

El projecte ha de ser econòmicament viable per no comprometre més recursos econòmics dels estrictament necessaris, ja que aquests són sempre limitats, i les necessitats de la societat, sempre superiors als recursos disponibles.

A més s’ha de garantir l’accessibilitat a l’habitatge a preus raonables i ser contemplada no únicament com un benefici per la venda del sòl sinó també com un compromís en la implementació dels serveis.

Sostenibilitat social

Un projecte urbà ha de respondre a les demandes socials del seu entorn, millorant la qualitat de vida de la població, i assegurant la participació ciutadana en el disseny del projecte.

Sostenibilitat mediambiental

L’urbanisme ha de provocar la menor alteració en l’entorn en què s’insereix: causar el menor impacte possible sobre el medi ambient i el territori, així com en el paisatge urbà.

Les noves edificacions han de generar un impacte acústic mínim. Consumir el mínim de recursos i energia i generar el mínim possible de residus i emissions.


He sentit que faran equipaments culturals. Què té això de dolent?

L’estratègia política en aquests casos centra els seus esforços en prometre millores sense materialitzar-les amb fets, especialment quan estan a prop la revalidació de les urnes. Prometre per exemple un districte cultural, és una cosa que normalment ajuda a revaloritzar sòl en desús a costa de portades als diaris, per després comercialitzar-lo. A més, tenim alguns exemples de promeses incomplides com el soterrament de les vies de tren, el nou C.A.P per a la Florida, la restauració del Castell de Bellvís …


Si edifiquen més al barri, ¿la zona es revaloritzarà i el meu pis valdrà més diners?

La revalorització d’un barri no té una relació positiva directa amb la quantitat d’habitatges que es construeixen, al contrari, la llei de l’oferta i la demanda demostra com en llocs on la massificació immobiliària crea un excés d’oferta en el mercat acaba sent impossible de ser absorbit, i per tant els preus baixen. Que és el que va succeir en els anys 2007 i 2008.

Una altra dada: la Florida té una densitat poblacional de 74.205 hab / km² mentre que el barri del Centre de 13.070 hab./km², on diries que costa més el metre quadrat d’habitatge?

Un altre escenari possible és el que la gentrificació acabi incrementant els preus de l’Hospitalet, en aquest cas, els veïns actuals acabin havent de mudar-se per no poder pagar les seves hipoteques o els seus lloguers desproporcionats. Quantes persones coneixes que en contra de les seves expectatives han hagut de marxar a viure lluny de l’Hospitalet?

El que està demostrat que puja el valor de l’habitatge en un barri és la quantitat i la qualitat dels seus serveis, així com la proximitat i accessibilitat a espais amplis i verds.


És fàcil criticar i oposar-se, però … proposeu alguna alternativa?

En SMLH Cosme Toda, proposem:

Reduir el nombre d’habitatges a un màxim de 400.

Que els edificis no superin en cap cas les 5 o 6 plantes d’alçada que és la mitjana dels que ja hi ha a la zona, de manera que causaria un impacte molt menor en el paisatge urbà.

Que el 40% dels nous habitatges siguin de protecció oficial, però real.

Que tot el projecte giri al voltant del enaltiment del patrimoni cultural que suposa l’edifici del Cosme Toda que creiem ha de ser ben visible i el centre d’una gran plaça.

Que com a primer pas abans de posar un sol maó, l’ajuntament concreti de quins serveis dotarà a la zona perquè el projecte sigui sostenible.

En qualsevol cas creiem que abans d’iniciar cap obra, l’ajuntament ha de consensuar quin tipus de reurbanització volen els veïns.

www.000webhost.com